Rambla dels Caputxins

La rambla dels Caputxins, que també s'anomena del Centre, comença al pla de la Boqueria (espai comprès entre el carrer de l'Hospital, el Teatre del Liceu i l'entrada al carrer de la Boqueria), i va fins a la plaça del Teatre. Aquest és el tram que primer es va condicionar com a passeig, on al mati es reunia la gent benestant per passejar i petar la xerrada. Per això, i perquè el nivell del terra es va aixecar sobre la resta, se li va començar a dir el Terrat, i així va quedar; una cançó popular de l'època el recorda:
"El gegant del Pi ara balla, ara balla
el gegant del Pi ara balla pel Terrat."

Les nits d'òpera, el passeig es transformava amb la presència de la burgesia que sortia del Liceu amb els seus millors vestits.

Començant el recorregut a partir del pla de la Boqueria, trobeu a terra el paviment que va decorar Joan Miró. A la dreta, el nou Teatre del Liceu, que es va reconstruir seguint el model de l'antic teatre, incendiat el 31 de gener de 1994. Passat el carrer de la Unió apareix l'edifici de l'Hotel Oriente, que data del 1882; per construir-lo, els arquitectes Eduard Fontseré i Juli Mariscal van aprofitar l'antic col·legi de Sant Bonaventura, obra de Pere Serra (segle XVII). Endinsant-vos uns metres al carrer Nou de la Rambla, trobareu el Palau Güell, obra d'Antoni Gaudí, que es va començar a construir el 1885 i es va acabar el 1889. La façana és de pedra blanca amb elements modernistes i, a l'interior, mereix una menció especial la monumental escala de marbre que porta al vestíbul superior, recinte que travessa verticalment tot l'edifici, com un pati cobert que rep la claror de la cúpula alta i de manera indirecta a través de les finestres amb cancell de columnes. La Unesco va declarar el Palau Patrimoni de la Humanitat.

Davant del Liceu, a l'altre cantó del passeig, hi ha el Cafè de l'Òpera, que conserva la decoració noucentista, amb els vells miralls i les columnes de ferro forjat. Molt a prop s'obre el carrer de la Boqueria, conegut pel seu comerç tradicional de botigues antigues. Més avall, el carrer de Ferran, el més aristocràtic de la ciutat al segle XIX, us portarà a la plaça de Sant Jaume. A la cantonada de la Rambla amb el carrer de Ferran hi ha un edifici destacable per l'estructura elegant de la façana.

Si seguiu endavant trobareu l'entrada a la plaça Reial, que, com la majoria d'espais públics, places o mercats, havien estat convents o edificis religiosos. Aquesta plaça ocupa el solar de l'antic convent dels caputxins des de l'any 1848, quan l'arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina la va crear. Al final del segle s'hi va instal·lar la font de ferro de Les Tres Gràcies. A la plaça, que s'ha reformat en diverses ocasions, la darrera l'any 1983, hi ha també dos fanals que són una obra de joventut de Gaudí. Les palmeres contribueixen a donar-li el seu aire característic.

Conserva encara algun establiment antic, i al costat mateix, a la cantonada del carrer del Vidre amb el de les Heures, hi ha l'antiquíssima Herboristeria del Rei. Al racó sud, que dóna a la Rambla, hi ha el romàntic passatge Bacardí, que es va obrir l'any 1856, travessat per un pont de ferro que, originalment, tenia els vidres pintats amb paisatges tropicals. Els pòrtics del cantó nord han esdevingut un lloc famós de consum de cervesa.

Torneu a sortir a la Rambla i aneu a la plaça del Teatre, on comença l'últim tram: la rambla de Santa Mònica.