Rambla de les Flors

En paraules de Cirici Pellicer: "la rambla de les Flors es la quinta essència de Barcelona, i la seva bellesa canviant és pròpia de totes les estacions de l'any". Durant el segle XIX era l'únic lloc de Barcelona on es venien flors i, a les tertúlies que es formaven a les parades entorn de floristes de gran bellesa, i es diu que el pintor Ramon Casas, introductor de l'impressionisme a Catalunya, va trobar la seva millor model, que més tard esdevindria la seva muller.

El mercat de les flors està acompanyat de quioscos de llibres, diaris i revistes, com els que trobem tot al llarg de la Rambla, que romanen oberts les 24 hores. Al llarg de la Rambla, també hi ha artistes, molts, que es disfressen representant personatges pintorescos, com l'home de llauna del conte El Màgic d'Oz o d'una figura fantasmal que bé podria ser treta del l'obra de teatre Don Juan Tenorio.

Una mica més avall del carrer de la Portaferrissa, però a l'altre banda, tenim el Palau de la Virreina. Aquest palau va ser construït pel que fou virrei del Perú, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell, qui morí prematurament, i el palau va convertir-se en residència de la seva vídua. Les obres havien començat al 1772 i foren acabades al cap de tres anys. Els plans ja existien l'any 1770, però no es coneix amb certesa qui els va fer; s'atribuiexen a Josep Ribes. Les obres foren dirigides per l'arquitecte i escultor Carles Grau (1717-1798).

Al costat del Palau, s'obre una botiga estreteta i molt antiga: la Casa Beethoven, on s'amunteguen tota mena de partitures musicals, antigues i modernes, i una mica més avall, el centenari mercat de la Boqueria (oficialment, de Sant Josep). La seva arquitectura és harmoniosa, però queda amagada sota la construcció de ferro; des del primer dia esdevingue el principal mercat de la ciutat.

Tornem a la Portaferrissa i ens endinsem en el carrer Petritxol, carrer alhora recollit i ple de vida, on es troben sales d'exposicions, orfebres, llibreries, botigues de moda i les xocolateries típiques d'aquest carrer. Va ser obert l'any 1465 a les finques d'un ciutadà d'aquest nom i moltes de les seves cases van ser construïdes durant els segles XVII i XVIII; conserva nombrosos plafons que recorden efemèrides que hi van esdevenir, i té un record ciutadà i literari entranyable en la figura del popular dramaturg del segle XX Àngel Guimerà (1846-1924), que va viure al número 4.

Al número 94 de la Rambla s'aixeca el Palau Nou de la Rambla, "l'edifici inteligent", com se'l va qualificar, d'alta tecnologia, amb un pàrquing robotitzat d'onze plantes subterrànies. Edifici comercial de 1992, construït per l'equip Martorell-Bohigas-Mackay-Puigdomènech i per Jordi Frontons, la seva estructura permet, a través d'una obertura de grans dimensions a la façana, veure el campanar de l'església del Pi.

Tot seguit ens sorprèn una construcció d'estil orientalitzant. Es una antiga casa de paraigues, bastons i ventalls que va obrir Bruno Quadros a mitjans del segle XIX. Fascinat pel que havia vist en un viatge a l'Orient, va encarregar l'edifici a Josep Vilaseca (arquitecte de l'Arc del Triomf), que la va tenir acabada al 1888, any de l'Exposició Universal. A la cantonada que l'edifici fa amb la Rambla, hi ha la figura d'un drac amb un fanal i un paraigua, que obliga a fer una parada i fer unes quantes fotos a tots els turistes. Cal remarcar el mobiliari modernista que es conserva a l'oficina bancària que avui ocupa la planta baixa.