La rambla dels estudis

Des del segle XIV les muralles tancaven aquesta part de la Rambla pel tram superior; al segle XVI el carrer va tenir com a fons l'Estudi General o Universitat, que ha donat nom en aquest tram del passeig. Felip V, desprès de la guerra de Succesió, va suprimir la universitat barcelonina i la va trasladar a Cervera. L'edifici es va convertir en una caserna, i al 1843 va ser enderrocat per obrir a les muralles la porta d'Isabel II. L'alineació actual del tram no es va fer fins que es van enderrocar totalment les antigues fortificacions que, a començament del segle XIX, encara es conservaven en el seu cantó esquerre.

Si comencem el nostre recorregut baixant per la banda dreta de la Rambla trobarem el Teatre Poliorama, instal.lat l'any 1912 als baixos de l'edifici de l'Acadèmia de les Ciències i Arts, d'estil progressista, construït el 1883, que ja avisa del nou modernisme que arriba. A la façana es va colocar el rellotge elèctric que des de 1891 marca l'hora oficial de Barcelona, i a l'interior, hi ha un altre rellotge, de l'any 1869, que a més, indica l'hora de vint-i-quatre ciutats del mon, la sortida i la posta de sol, te un calendari perpetu i un planetari amb els signes del zodiac.

Pel costat més proper al carrer de la Portaferrissa, la banda on toca més el sol, es situa, des de fa molts anys, el mercat dels ocells. Per aquesta raó, i també per l'aglomeració de pardals que fan els seus nius en les branques dels arbres més propers a les gàbies del mercat, alguns escriptors han batejat aquest tram com rambla dels ocells.

Continuem baixant, i a la dreta trobarem, seguidament del carrer dedicat al Pintor Fortuny, l'antiga església dels Jesuïtes que es va incendiar l'any 1671, l'esglèsia de Betlem. Al 1680 es va començar a construir l'actual, que fa cantonada amb la Rambla i el carrer del Carme, on hi ha la seva façana principal; la façana lateral dóna a la banda de la Rambla. En el seu interior hi trobem una nau única, espaiosa, amb capelles als costats, a la manera tradicional del gòtic català.

Abans de 1936 estava decorada amb marqueteries de marbres de colors i estucs italians brunyits al foc, un retaule i unes grans gelosies a les tribunes, enriquides amb figures de talla policromada i daurada. Les voltes estaven pintades amb grisalles. L'incendi de l'any 1936 va destruir-ho totalment. L'estructura del temple també va ser afectada, però ha estat reconstruïda seguint la seva forma original. Actualment aquesta església disposa d'una sala per a exposicions.

A la banda esquerra, fent cantonada amb el carrer de la Portaferrissa, trobem el Palau Moja, conegut també com palau del Marquès de Comillas, títol que li va ser concedit al seu últim propietari, Antonio López i López, creador de la Companyia Transatlàntica, del Banc Hispano Colonial i de la Companyia General de Tabacs de Filipines. Quan va ser construït aquest edifici, l'any 1702 per Pere de Cartellà, les muralles de la Rambla encara es conservaven i aquest palau, que hi estava adossat, va ser un dels primers edificis que va tenir autorització per tal que s'hi obrissin finestres. La façana de la Rambla va ser modificada l'any 1934 i es van obrir els pòrtics de la planta baixa, per eixamplar la vorera. Des de 1981 acull dependències de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i en el pis superior es conserva la cambra de Mossèn Cinto Verdaguer, tal com era quan treballava d'almoiner del marquès, sota el mecenatge del qual va escriure el gran poema l'Atlàntida.