Les Rambles

Fins al 1854, any en què Barcelona va trencar el cercle de les seves muralles, la ciutat només era l'hexàgon del recinte del segle XV, que avui dia és el nucli antic, delimitat per les rondes de Sant Pau, Sant Antoni, Universitat, i Sant Pere, el passeig de Lluís Companys, l'avinguda del Marquès de l'Argentera, el passeig de Colom i l'avinguda del Paral·lel. La Rambla, aleshores única via ampla al cor de la ciutat, era un antic torrent que, segons la creença general, deu el nom a la veu àrab ramla, que significa areny.

Encara a la primeria del segle XVIII, al costat del torrent passava un camí vorejat per convents i muralles. L'any 1704 es van començar a aixecar cases a l'espai ocupat per les muralles (als voltants de la Boqueria) i s'hi van plantar arbres. La part de les muralles a tocar de les Drassanes es va enderrocar l'any 1775; pocs anys després, es va urbanitzar el carrer i aquell tros de la Rambla va quedar convertit en passeig.

Aquesta via singular, des del començament a la part més alta, a tocar de la plaça de Catalunya, fins a l'acabament al peu del monument a Colom, pren cinc noms que la caracteritzen: en primer lloc, la que s'anomena rambla de Canaletes, nom que se li dóna per la Font de Canaletes, localitzada en aquest punt des de temps molt antics; segons la dita popular, qui beu d'aquesta font torna sempre a Barcelona. El tram que segueix és l'anomenada rambla dels Estudis, nom que li ve donat per un edifici bastit a mitjan segle XV: l'Estudi General, o Universitat; aquesta universitat la va fer suprimir Felip V i l'edifici es va convertir en caserna, que es va enderrocar l'any 1843. Continueu baixant cap al mar i trobeu la rambla de les Flors (també anomenada de Sant Josep a causa de l'antic convent de Sant Josep), i l'únic lloc de la ciutat on es venien flors en el segle XIX; avui dia és un passeig únic en el seu gènere. El tram següent és l'anomenada rambla del Centre, que també es coneix com rambla dels Caputxins per l'antic convent de frares caputxins que hi havia en aquesta zona. Finalment arribeu a l'últim tram, la rambla de Santa Mònica, vestíbul del port, on s'aixeca la parròquia que li dóna nom i que va ser, en el seu temps, convent dels agustins descalços.