Després de Les tres germanes i L'oncle Vània, el dramaturg argentí Daniel Veronese versiona La gavina. El resultat és Los hijos se han dormido, un muntatge que es podrà veure en sis úniques funcions al Teatre Lliure i que té un repartiment d'actors molt coneguts que es fiquen a la pell d'una sèrie d'artistes de províncies per transmetre la veritat de les emocions humanes.

Vídeo 'Los hijos se han dormido'

Fa dos anys es va estrenar a Buenos Aires Los hijos se han dormido, l'adaptació de Daniel Veronese de La gavina, d'Anton Txékhov. Ara la visió del dramaturg argentí d'una de les obres mestres del teatre rus arriba a Barcelona.

Ho fa al Teatre Lliure, això sí, amb un repartiment d'actors espanyols, alguns molts coneguts pels seus treballs a la televisió o el cinema, com ara Malena Alterio, Ginés García Millán, Alfonso Lara o Pablo Rivero.

Tots ells han contribuït a crear el muntatge que es podrà veure en sis úniques funcions al Lliure de Montjuïc. "De cada un de nosaltres com a actors sorgeixen coses diferents", explica Ginés García Millán, i explica que aquesta posada en escena no és fidel a l'argentina.

Una reducció de Txékhov

Una de les diferències respecte al text original és la durada; de les tres hores es redueix a una hora i mitja. "No és que sobri res en Txékhov, Veronese s'ha concentrat en les relacions personals i en les seves contradiccions", explica Miguel Rellán.

"En aquesta versió, els personatges que són secundaris agafen un relleu molt gran. Veronese ha enriquit i contemporanitzat La gavina d'una manera extraordinària", afegeix Alfonso Lara.

Un teatre que busca la veritat

L'acció es trasllada als nostres dies i les històries d'amor, desenganys i frustracions es barregen amb altres moments d'humor. "Tota la funció està impregnada de diferents capes", diu Rellán.

Els mateixos actors han adaptat el text de la versió, en argentí, a la seva manera de parlar, i han treballat amb el director durant cinc setmanes per portar a l'escenari una mica de veritat.

"Per a Veronese els actors som màquines poètiques que quan ens trobem amb la màquina poètica del company generem alguna cosa que s'assembla a la vida", explica García Millán.

Aquesta comèdia és la tercera adaptació del dramaturg rus que fa Veronese, després de Les tres germanes (Un hombre que se ahoga) i L'oncle Vània (Espía a una mujer que se mata).