Cesc Gay torna a la gran pantalla amb Una pistola en cada mano, una comèdia coral que retrata els homes actuals que ronden la quarantena. Amb un repartiment que reuneix els millors talents del cinema espanyol, Gay deixa entreveure que, darrere molts John Wayne, hi ha homes vulnerables.

Vídeo 'Una pistola en cada mano'

Homes tristos, insegurs, penedits, vulnerables, fins i tot, patètics. Homes que s'allunyen de la figura mitificada del John Wayne dels westerns. Tot això, amanit amb un humor subtil que fa molt fàcil que l'espectador es pugui identificar amb el que expliquen.

És Una pistola en cada mano, el darrer film de Cesc Gay, que ha volgut fer "un retrat d'un tipus d'homes molt masculins: sobris, que no parlen gaire, però que generen situacions còmiques".

"Treballo des del quotidià, el que és proper, la realitat", explica Gay. Per això, ens col·loca davant situacions que li podrien passar a qualsevol (home): un separat que vol tornar amb la seva dona, dos amics que no parlen de les seves intimitats, sinó que les coneixen a través de les seves esposes, un home que ho té tot, però que necessita anar al psicòleg perquè no és feliç...

El Dream Team del cinema espanyol

Per posar cara a aquest retrat, el cineasta ha comptat amb un repartiment de luxe: Javier Cámara, Ricardo Darín, Luis Tosar, Eduard Fernández, Eduardo Noriega, Jordi Mollà, Alberto San Juan y Leonardo Sbaraglia en l'equip masculí. Clara Segura, Leonor Watling, Cayetana Guillén Cuervo i Candela Peña en l'equip femení.

"En aquesta història les dones estan al servei de les històries dels homes, ajuden a explicar-les", diu Candela Peña. Tot i que el director afegeix que també estan "per donar-los canya". Que li diguin a Eduardo Noriega (haureu de veure la pel·lícula per saber qui i com li dóna canya!).

"El Cesc aporta als homes l'oportunitat d'explicar-se", afirma Javier Cámara, mentre que Sbaraglia assegura: "Hi ha poques pel·lícules en què l'espectador pugui veure homes vulnerables".

I és que el to de comèdia de les vuit històries que s'hi expliquen deixa entreveure el dramatisme de les situacions. "Si sortim al carrer i trobem històries com aquestes, faríem un documental dramàtic", afirma Clara Segura.

Però no patiu, que no sortireu del cinema plorant! Més aviat al contrari, riureu, i també us servirà per debatre sobre vosaltres (homes i dones). Feu cas de la recomanació de Candela Peña: millor anar a veure-la diverses parelles juntes, i buscar qui s'assembla a cada personatge!